viernes, 24 de septiembre de 2010

Día de la Mercé



Sempre havía pensat que de tindre un xiquet, seria tan guapet com el de la meva cosina.
Era el primer que veia conscient que algun dia jo també podria ser mare.

Aquell xiquet, que van naixer amb cesària, per lo cual no va patir gens ni mica, era una criatureta rosada, redoneta i dolça, mai havía vist cosa tan reguapeta.


Després vaig vorer a les besones que per ser-ho, eren menudetes i es van quedar a l'hospital, no podía compararles, tan xicotetes, i només desitjava no tenir que passar lo que va passar la meva germana.

Després va vindrer Roser una altra pometa nascuda sense patiment.


Hui fa 8 anys vaig tindrer jo al meu Rodrigo, i no pareixía lo mateix, van passar algunes hores després del part, i seguia preguntanme ...perqué este xiquet no es tan guapet com Gonzalo?...

Aixina i tot, encara no sabia el que em passava, ni el que em passaria al ser mare.

Hui coincidix amb la meva cosina, el meu xiquet es la joia mes preciosa de la meva vida.

Cada mare, té el mateix xiquet, l'únic, o com diu ma mare, que ho és de 5 filles, jo només tinc una filla, perquè cada filla és única.











No hay comentarios: