lunes, 8 de noviembre de 2010

Conversación oída en un semáforo.


-Lo primero es que ella de motu proprio acceda a ingresar en la clínica, te lo digo como letrado, si lo consigues ya tienes la baza más importante.

-Seguro que accede, sólo una palabra mía de acercamiento es suficiente para que dé dos volteretas.

-Entonces, distánciate un par de semanas mucho y luego entra a saco, eso hará que prefiera lo que sea antes de que cortes la comunicación otra vez.

-Bien en un par de días te digo algo, tenemos que agilizar el divorcio, como sea…


- Bueno, bueno, primero tendrás que pagarme la minuta de todas las consultas que me has hecho…



3 comentarios:

Àngels dijo...

Dime que no es cert que vas escoltar açò en un semàfor???

Republica dijo...

Palabrita del niño Jesús, et puc dir fins en quin semàfor de la Rambla, Me n vaig anar del semàfor plorant, quan arribe al pàrquing , l'advocat anava darrere de mi, i vaig estar a punt de pegar-li dos crits en la maquineta de pagar el tiquet...en l'ascensor el vaig mirar als ulls, i em va preguntar "¿todo bien?"...(pareix que al veure'm els ulls amb llàgrimes, li va despertar la consciència ).
Si, si, li vaig contestar, vaig entendre que era el seu treball i que m'importava poc la seua faena.
Cert és que estava feliç eixa vesprada i eixa conversació va ser com un pitxer d'aigua freda que em va abaixar l'alegria de sobte...
A esta persona, l'he tornat a veure pel carrer, més o menys per la mateixa zona, ell em mira , supose que es recorda de les meues llàgrimes, i jo el mire amb un poc de fàstic...espere que ningú me'l presente mai oficialment o no podré contindre'm.

Àngels dijo...

UF! així ens va.