viernes, 24 de septiembre de 2010

Día de la Mercé



Sempre havía pensat que de tindre un xiquet, seria tan guapet com el de la meva cosina.
Era el primer que veia conscient que algun dia jo també podria ser mare.

Aquell xiquet, que van naixer amb cesària, per lo cual no va patir gens ni mica, era una criatureta rosada, redoneta i dolça, mai havía vist cosa tan reguapeta.


Després vaig vorer a les besones que per ser-ho, eren menudetes i es van quedar a l'hospital, no podía compararles, tan xicotetes, i només desitjava no tenir que passar lo que va passar la meva germana.

Després va vindrer Roser una altra pometa nascuda sense patiment.


Hui fa 8 anys vaig tindrer jo al meu Rodrigo, i no pareixía lo mateix, van passar algunes hores després del part, i seguia preguntanme ...perqué este xiquet no es tan guapet com Gonzalo?...

Aixina i tot, encara no sabia el que em passava, ni el que em passaria al ser mare.

Hui coincidix amb la meva cosina, el meu xiquet es la joia mes preciosa de la meva vida.

Cada mare, té el mateix xiquet, l'únic, o com diu ma mare, que ho és de 5 filles, jo només tinc una filla, perquè cada filla és única.











miércoles, 22 de septiembre de 2010

Toda la razón

En alguna cosa estic d'acord amb Arturo Pérez-Reverte.
"Espanya està plena de fills de la gran puta"...
I com sempre em fique un llapis en la boca a l'estil Punset, que em faça somriure, si o si, que em travessa la boca en horitzontal i apegadet a les comissures... i escolte José Alfredo Jimenez i em torne a reconciliar amb esta madrasta anomenada Espanya i els seus fills.




En algo estoy de acuerdo con Arturo Pérez-Reverte.
"España está llena de hijos de la gran puta"...
y como siempre me meto un lápiz en la boca al estilo Punset, que me haga sonreir, si o si, que me atraviesa la boca en horizontal y pegadito a las comisuras... y escucho a José Alfredo Jimenez y me vuelvo a reconcilar con esta madrasta llamada España y sus hijos.


domingo, 19 de septiembre de 2010

Alegría pa las penas

Ponerse de pie, que va a cantar la más grande...Erne esta va por tí...
que tú también eres de "biscuí"